FARAONS A VALENCIA

La cultura faraònica comença al any 1995 amb el primer faraó Eduardo Zaplana un home de visió singular, va arreplegar una regió amb un deute d’uns 2.037 milions d’Euros i va ser  capaç d’imaginar  terres mítiques i llegendàries de nul·la rentabilitat per als seus súbdits però gran rentabilitat per a la seva persona. El seu pensament emprenedor i de visió de futur va fer que portarà a terme sense importar el cost el somni de la seva vida “Terra Mítica”. Aquest projecte arquitectònic va ser digne d’un dels més grans faraons de l’antic Egipte amb un cost total d’uns 376 milions d’Euros. Qui anava a imaginar que 10 anys desprès de la seva construcció sense escatimar en gastos una obra de tal magnitud poguera registrar unes pèrdues majors que les del seu cost inicial.

Amb l’ombra del fracàs planejant sobre el gran faraó i l’oferta d’un càrrec superior al govern d’Espanya,  va deixar el seu regnat a l’any 2002.

Entre l’any 2002 a 2003 va haver un període en el que un mariscal José Luis Olivas es va fer càrrec del govern de la regió.

A l’any 2003 i desprès de passar per alguns càrrecs al govern central un jove faraó de nom Francisco Camps prengué el càrrec de governador de la regió.

Qui anava a imaginar en eixos moments que aquest jove i inexpert faraó anava a tindre una visió molt més ambiciosa que la del seu antecessor al càrrec. Cap destacar entre les obres mes importants dutes a cap durant el seu regnat:

·         Aeroports per a les persones amb un cost de 150 milions d’Euros.

·         Visites de divinitats amb un cost de 30 milions d’euros al que es deu sumar els drets de radiodifusió de la televisió “publica” valenciana de 14 milions d’Euros aproximadament.

·         Portar el Gran premi de Formula 1 vital per a l’existència de la regió amb un cost de 211 milions.

·         La ciutat de les arts i les ciències sense cap dubte l’obra més ambiciosa de l’historia dels faraons valencians, més famosa per els sobre costos que per el que alberga. Amb un cost total aproximat d’uns 1300 milions d’Euros.

·         La ciutat de la llum, pot ser l’obra mes desconeguda d’aquest faraó però que pot estar orgullosa de ostentar unes pèrdues de 190 milions d’Euros més de la meitat que el seu cost total xifrat en uns 300 milions.

·         I per a acabar altres coses tan inútils com innecessàries com opens de tennis amb el seu respectiu recinte per a l’ocasió (l’àgora o clòtxina de Calatrava com no), concursos d’hípica, etc….

La magnifica gestió de l’època daurada dels faraons mostra un balanç increïble aplegant a incrementar el deute de la regió fins als 20.000 milions d’euros front als 2.037 milions que era el deute al principi de l’era faraònica.

Finalment i desprès d’alguns escàndols de corrupció el gran faraó Francisco Camps va deixar el govern de la regió per a  centrar-se en la defensa dels càrrecs que pesaven sobre ell. Va abandonar el govern de la regió satisfet, sabent que passaria a l’historia com al faraó dels grans events.

Molts governadors locals anaven prenent exemple del que es feia al govern de la regió i van voler aplicar eixe mateix model nefast de gestió als seus municipis, com es el cas de Guadassuar on el Faraó Jose Ribera imposa la seva voluntat amb el recolzament majoritari dels seus súbdits, com no, portant a terme importants obres faraòniques, que sols un home de visió privilegiada com ell podria imaginar, de les quals son dignes de destacar les següents:

·         La piscina coberta mes coneguda últimament com a “casa de baños”. Sense cap dubte l’obra més costosa parlant de temps i la que més mal de caps aportat al faraó. Canvis constants d’empreses per l’ infortuni  unit a la mala elecció d’estes.

·         La ronda (Avinguda de la diputació) o com fer d’una avinguda ampla i amb bon transit en una avinguda estreta amb una vorera al mig.

·         El pàrking subterrani. Aquest a sigut una de les obres que més visió a requerit, ja conclosa però amb pocs o ningun interessat  en adquirir una plaça, ja que es situa en un lloc on habitualment es pot aparcar sense buscar molt i sols en pocs moments puntuals al llarg de l’any aquest fet es més difícil (Danses o Fira).

·         I la joia de la corona, el nou ajuntament més conegut com a “la casa blanca”. Ja esta acabat (per fora clar) en l’interior hi ha aire i poc més. De moment no es sap quant podrà ser utilitzat.

Amb totes aquestes construccions megalòmanes acompanyades d’una pèssima gestió, el faraó Ribera a aconseguit que Guadassuar amb una població de poc mes de 6.000 persones tinga un deute superior al de Carcaixent i Alzira juntes (65.000 habitants) aplegant als 8.064.000 euros.

A hores d’ara el faraó continua al cap davant del govern de Guadassuar. Fins a quant anem a seguir així?