QUE VENEN ELS GRISOS!!!

Quant pareix que aquest govern no pot fer-ho pitjor
sempre em demostra que encara li queda alguna cosa més a la manega.

Fa uns dies els mitjans de comunicació es van fer eco
de que el ministeri del interior anava a comprar un canó d’aigua suposadament
per a derruir barricades. El canó amb un cost aproximat d’uns 500.000€ es un
cost tant  ineficient com innecessari per
als temps que corren. Mentre els ciutadans ho passen mal a base de retallades i
en moltes ocasions tenen dificultats inclús per a menjar, el govern segueix rient-se
de nosaltres fent-nos saber que quant diu que no hi han diners per a sanitat, educació,
pensions, etc... en realitat vol dir que no hi han per que prefereixen gastar-los
en un altre lloc.




Ahir li vaig preguntar al meu pare que opinava d’aquesta
noticia a la que em va respondré el següent:

Fill quant el pare era jove i anava a alguna mani els
grisos (policia franquista) ja feien ús d’aquests mètodes i no tenien res que
veure amb derruir barricades, més be tu anaves a la mani i et banyaven i quant desprès
et veien els grisos banyat per el carrer més et valia córrer o anaves cap a
casa calentet.




Be una vegada més amb aquest govern tornem a
retrocedir fins al temps de la dictadura, de fet en certa manera em sent
identificat amb el govern, pareix ser que ells com jo, quant tenen algun dubte també
van a preguntar als seus pares, d’ahi que tot el que estan fent des de que
estan al cap davant de la nació ve de la mateixa època i amb el mateix menyspreu
que tenien els seus pares a la resta de la gent que no pensava com ells.




Si seguim així tot apunta a que aquella frase de “que
venen els grisos” tornarà a ressonar  per
els nostres carrers. 

#RTVVNOESTANCA

Tant culpable es el que a obrat malament, com el que a permès  que s’obrara malament.

 Clar esta que la nefasta gestió dels successius governs populars al front de la generalitat han arruïnat econòmicament tant RTVV com el País Valencia. Concedint contrats a amiguets i familiars hem aconseguit disparar un deute que a l’any 1995 (Últim any de govern del PSPV) era de 32 milions, al que tenim avui en dia, desprès de 18 anys de govern del PP que puja a uns 1300 milions. El senyor Ciscar deia fa uns dies que quan a Canal 9 retransmetien la “Champions” ningú eixia a queixar-se, be senyor Ciscar, potser tinga raó en aquest aspecte, però, tampoc recorde cap mobilització ciutadana demanant al govern de la generalitat que la “Champios “ s’émitira a Canal 9. Pot ser que sigui un mal pensat, però crec que si la ”Champions“ era a canal 9 es per que a algú (i no parle dels ciutadans)  li venia molt be aquesta emissió.

Al marge de  temes estrictament econòmics no sols a estat un problema financer el que a tingut RTVV.

La roina cultural i moral a la que a estat sotmesa RTVV des de fa  18 anys l’ha convertida en una radiotelevisió sense objectivitat i de qualitat com a mínim qüestionable. Açò no ha sigut més que un assassinat promulgat per el govern i consentit per treballadors que més be han paregut mercenaris i han obrat com a tal. Aquesta roina cultural a portat a que qualsevol persona que buscara una informació de qualitat i imparcial mai es plantejaria ficar els informatius de Canal 9, a sigut aquesta roina la que ha portat a que any per any baixara l’audiència, i que cada dia fos més insuportable veure aquest canal.

Recorde una anècdota ben curiosa que hem va passar a mi mateix. El dia que va dimitir el “molt honorable” Francisco Camps vaig creure que hem podria informar a Canal 9 dels motius de la dimissió (encara que de sobra eren coneguts), aquell dia hem vaig dir per a mi mateix “Açò es tant greu que no van a poder tapar-ho”, pobre de mi quant es van passar tot el dia enumerant les magnifiques obres i events de calat nacional i internacional que s’havien portat a terme durant l’època del senyor Camps, sense dir ni una vegada paraules com “dimissió” , “Gürtel” o “Corrupció”. En fí a lo que s’anomena avui en dia rigor periodístic ni estava a RTVV ni se’l esperava.

Ja esta be d’hipocresia, ara diuen els treballadors que RTVV no es tanca, ARA??? Entre govern i treballadors porteu tancant RTVV des de fa 18 anys.

Es clar que no tots els treballadors s’han comportat malament, però la realitat es que ben pocs han preferit el honor i els principis eixint a denunciar la manipulació a la que estava sotmesa RTVV. Per a tots aquells que han preferit la paga a final de més espere que per a l’altra tinguen en conter que com va dir Emiliano Zapata “ més val morir de peu que viure de genolls”, ja que estar doblegant-se al poder sols els a servit per a allargar un poc més l’agonia.

Ara que pareix que ja no hi haurà paga es quant per fi s’han adonat de que no han estat fent lo correcte, demanen disculpes i clamen contra el govern al que han estat venerant i protegint mentre els tenia les butxaques ben alimentades, ara ja es massa tard, s’accepten les disculpes i és clar que a ningú li agrada que els treballadors vagen al carrer ni que tanquen RTVV, per que al cap i a la fi es “la nostra” com solien dir, però si gracies a açò en un altre moment (espere que a no molt tardar) i amb un altre govern podem recuperar RTVV amb sentit , pluralitat i qualitat, podrem dir que el suc que hem tret a compensat exprimir la fruita.

FARAONS A VALENCIA

La cultura faraònica comença al any 1995 amb el primer faraó Eduardo Zaplana un home de visió singular, va arreplegar una regió amb un deute d’uns 2.037 milions d’Euros i va ser  capaç d’imaginar  terres mítiques i llegendàries de nul·la rentabilitat per als seus súbdits però gran rentabilitat per a la seva persona. El seu pensament emprenedor i de visió de futur va fer que portarà a terme sense importar el cost el somni de la seva vida “Terra Mítica”. Aquest projecte arquitectònic va ser digne d’un dels més grans faraons de l’antic Egipte amb un cost total d’uns 376 milions d’Euros. Qui anava a imaginar que 10 anys desprès de la seva construcció sense escatimar en gastos una obra de tal magnitud poguera registrar unes pèrdues majors que les del seu cost inicial.

Amb l’ombra del fracàs planejant sobre el gran faraó i l’oferta d’un càrrec superior al govern d’Espanya,  va deixar el seu regnat a l’any 2002.

Entre l’any 2002 a 2003 va haver un període en el que un mariscal José Luis Olivas es va fer càrrec del govern de la regió.

A l’any 2003 i desprès de passar per alguns càrrecs al govern central un jove faraó de nom Francisco Camps prengué el càrrec de governador de la regió.

Qui anava a imaginar en eixos moments que aquest jove i inexpert faraó anava a tindre una visió molt més ambiciosa que la del seu antecessor al càrrec. Cap destacar entre les obres mes importants dutes a cap durant el seu regnat:

·         Aeroports per a les persones amb un cost de 150 milions d’Euros.

·         Visites de divinitats amb un cost de 30 milions d’euros al que es deu sumar els drets de radiodifusió de la televisió “publica” valenciana de 14 milions d’Euros aproximadament.

·         Portar el Gran premi de Formula 1 vital per a l’existència de la regió amb un cost de 211 milions.

·         La ciutat de les arts i les ciències sense cap dubte l’obra més ambiciosa de l’historia dels faraons valencians, més famosa per els sobre costos que per el que alberga. Amb un cost total aproximat d’uns 1300 milions d’Euros.

·         La ciutat de la llum, pot ser l’obra mes desconeguda d’aquest faraó però que pot estar orgullosa de ostentar unes pèrdues de 190 milions d’Euros més de la meitat que el seu cost total xifrat en uns 300 milions.

·         I per a acabar altres coses tan inútils com innecessàries com opens de tennis amb el seu respectiu recinte per a l’ocasió (l’àgora o clòtxina de Calatrava com no), concursos d’hípica, etc….

La magnifica gestió de l’època daurada dels faraons mostra un balanç increïble aplegant a incrementar el deute de la regió fins als 20.000 milions d’euros front als 2.037 milions que era el deute al principi de l’era faraònica.

Finalment i desprès d’alguns escàndols de corrupció el gran faraó Francisco Camps va deixar el govern de la regió per a  centrar-se en la defensa dels càrrecs que pesaven sobre ell. Va abandonar el govern de la regió satisfet, sabent que passaria a l’historia com al faraó dels grans events.

Molts governadors locals anaven prenent exemple del que es feia al govern de la regió i van voler aplicar eixe mateix model nefast de gestió als seus municipis, com es el cas de Guadassuar on el Faraó Jose Ribera imposa la seva voluntat amb el recolzament majoritari dels seus súbdits, com no, portant a terme importants obres faraòniques, que sols un home de visió privilegiada com ell podria imaginar, de les quals son dignes de destacar les següents:

·         La piscina coberta mes coneguda últimament com a “casa de baños”. Sense cap dubte l’obra més costosa parlant de temps i la que més mal de caps aportat al faraó. Canvis constants d’empreses per l’ infortuni  unit a la mala elecció d’estes.

·         La ronda (Avinguda de la diputació) o com fer d’una avinguda ampla i amb bon transit en una avinguda estreta amb una vorera al mig.

·         El pàrking subterrani. Aquest a sigut una de les obres que més visió a requerit, ja conclosa però amb pocs o ningun interessat  en adquirir una plaça, ja que es situa en un lloc on habitualment es pot aparcar sense buscar molt i sols en pocs moments puntuals al llarg de l’any aquest fet es més difícil (Danses o Fira).

·         I la joia de la corona, el nou ajuntament més conegut com a “la casa blanca”. Ja esta acabat (per fora clar) en l’interior hi ha aire i poc més. De moment no es sap quant podrà ser utilitzat.

Amb totes aquestes construccions megalòmanes acompanyades d’una pèssima gestió, el faraó Ribera a aconseguit que Guadassuar amb una població de poc mes de 6.000 persones tinga un deute superior al de Carcaixent i Alzira juntes (65.000 habitants) aplegant als 8.064.000 euros.

A hores d’ara el faraó continua al cap davant del govern de Guadassuar. Fins a quant anem a seguir així?

BON DIA

Bon dia, en aquest blog vaig a intentar transmitir el meu pensar sobre tot allò que a un tió com jo li pot vindre al cap. Ací deixaré algunes d'eixes reflexions que hem venen de repent. Espere que vos agrade.